A i B són certes

Breu reflexió sobre la coalició que va governar Catalunya durant 23 anys, que va tornar a guanyar les passades eleccions i que ara ens governa

Les revistes d'estiu són plenes de tests de personalitat més o menys poc científics, i com que ja hi estem posats, per tancar l'etapa on, qui ha pogut, ha fet vacances, us proposem que feu l'últim test, aquest cop de “personalitat nacional”.

La pregunta és: “Convergència treballarà perquè Catalunya esdevingui un estat independent o, de forma discreta, hi acabarà posant pals a les rodes?”

Trieu la resposta:

A - Els i les militants i la direcció del partit són uns patriotes honestos que miren de -donant les voltes que faci falta, sovint tapant-se el nas i pactant amb qui convingui- escollir l'estratègia millor i més rapida que ens dugui a la independència nacional i a la prosperitat... Cada vegada que un jutge -espanyolista- imputa un dirigent del partit, ho fa per desacreditar-lo a ell i a la seva opció política. No hi ha mai res de cert en les acusacions. Si hi ha proves, és que se les inventen. Que els enemics de la independència de Catalunya són molts i diversos, i que de fòbics, simplement, a tot el que ressoni a Catalunya o a català, n'hi ha milers.

B - L'única cosa que fa Convergència és amagar una gestió econòmica, si més no deshonesta, d'alguns dels seus dirigents darrera l'estelada. L'auge de l'indepen-dentisme els ha salvat el cul dels seus molts casos de finançament irregular, desviació de diners públics a butxaques particulars, fills d'antic Molt Honorable imputats, etc... Per a ells l'independentisme no és més que el discurs que ara els convé.

C - A i B, són certes.

Si vostè ha respost A és perquè va camí de la beatificació. Això sí, vostè vol la independència i el seu optimisme no té preu... Molt probablement és votant i/o simpatitzant de la coalició esmentada i, com que és dels que treballa per la independència, anirà a la Via Catalana disciplinadament on li han dit que fa falta i ocuparà un dels trams de Terres de l'Ebre. Ens hi trobarem, que nosaltres també som esforçats de mena...

Si vostè ha respost B és que és un mal-pensat o una mal-pensada permanent. Molt bé! Remugar, malpensar i emprenyar-se forma part del caràcter nacional català. Vol dir que vostè -malgrat que segur que renega davant del televisor, la ràdio, el diari, el twitter, etc.- segueix l'actualitat política, té memòria històrica i esperit crític. Això tampoc no té preu... A més, ens temem que té una part de raó...

Nosaltres pensem que la resposta correcta és la C: si bé és cert que entre els i les militants i dirigents de Convergència hi ha molta gent que vol veure aquest país independent n'hi ha d'altra que poden donar gràcies al discurs independentista o semi-independentista, o sobiranista, que els ha salvat una imatge pública ben malmesa.

Un petit incís per evitar confondre'ns: Estem escrivint sobre la Catalunya escapçada, no estem dient en cap moment que Convergència vulgui i treballi per la independència dels Països Catalans. Tampoc estem parlant d'una Catalunya socialment justa. El model de país proposat pels convergents s'assembla molt a la Catalunya-Andorra, Catalunya-LaCaixa, Catalunya-Monopoly o Catalunya-“Tot està en venda, només depèn del preu” segons es prefereixi triar una expressió o una altra. No ens confonguéssim ara!

El cas és que Convergència té un grup nombrós de persones a qui paguen per copsar què vol políticament la població. Un entremig entre especialistes en estudis de mercats i think tank. Els paguen per observar, escoltar, pensar i proposar. No ho critiquem de cap manera, que quedi clar. Aquest grup de professionals ha d'haver copsat que a les passades eleccions, els i les votants van castigar els partits que no es definien clarament sobre quin futur proposaven per a la nació catalana. En canvi, els partits que van ser clars -com, per exemple, ERC en un sentit i Ciudadanos en un altre- van augmentar molt en vots i escons. Som en un moment històric en que, més que mai, els i les elector(e)s preferim l'original a la còpia. El grup de pensadors abans-citat segur que va avisar internament prou vegades que convenia ser més clar i català. I mai tan ben dit... Però el partit no ho va fer. I per distreure'ns, continua, com sempre, escenificant batalletes de saló amb l'estimada Unió que acaben en no res. Molt soroll per no res.

I ja que parlem d'aquest partit frontissa que només representa no arriba a un 10% dels militants de la coalició però que té prop d'un el 30% dels càrrecs de l'Administració catalana i el 25% de representants a les llistes electorals, segur que el citat grup de pensadors ha d'haver avisat i re-que-te-avisat als convergents que, almenys des del juliol de 2010, plantar d'una bona vegada els eterns company(e)s de la no-independentista Unió els donaria grans rèdits electorals... Segur que l'estudi està fet. I Convergència no mou fitxa. I que no ho faci, fa pensar: què, tan “imperdonable”, sap algú d'Unió sobre algú/ns de Convergència? Què els té tan agafats, amb perdó, pels ous?

I bé, avui ens hem animat a parlar sobre Convergència i la inevitable Unió, i qualsevol altre dia anirà sobre el què quedi del PSC o sobre qualsevol altre partit o coalició...

Que aquest històric 11 de setembre sigui un dia memorable.

 

 

 

Seccions: 
date: 
dimecres, 4 setembre, 2013