L'odi

Feia dies que feien bullir l'olla i, finalment, es concreta la notícia de les denúncies presentades per l'estranya aliança del Partit Popular, Ciutadans i Unión Progreso y Democracia contra el simposi del 1714 per "incitació a l'odi i a la violència". Tot ve de la celebració d'un simposi d'historiadors que té per títol "Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)". En aquest simposi d'historiadors es tractaran diversos aspectes de la construcció de l'estat centralista borbònic (com per exemple la introducció del cadastre) i de la repressió militar, política, lingüística, cultural, econòmica, social i etcètera contra Catalunya.

El que evidencia un cop més aquesta particular actuació d'aquests tres partits és el seu menyspreu olímpic a la Història com a disciplina científica. Es passen absolutament per l'engonal els fets objectius, aquí d'història només n'hi ha una i és la història que ens ven motos diverses que aquí estem obligats i obligades a comprar en aquest campetxano règim pre-autoritari. Motos del calibre que el castellà no es va imposar mai (no senyors, mai dels mais). Motos del calibre que "el règim anterior" va ser una època de "extraordinaria placidez". Enfotent-se directament de tots nosaltres dedicant estàtues a Blas de Lezo, conqueridor de Barcelona el 1714. Aquestes són les mostres del seu "amor", que no odi. Neguen la seva pròpia història, es neguen a reconeixer que aquest règim (el Regne d'Espanya) és hereu directe d'una sanguinària dictadura feixista, que la Constitució Espanyola té com a precedent les Leyes Fundamentales del Reino, que a l'actual i campetxano Jefe del Estado li va otorgar aquest títol l'anterior Jefe del estado, que per aquelles casualitats de la vida era un sanguinari dictador feixista. Possiblement l'últim règim d'Europa Occidental que nega als seus morts per la dictadura un mínim reconeixement, per molt que des d'instàncies europees i de l'ONU se'ls hi exigeixi. Etcètera i etcètera i etcètera.

...però tot això ja ho sabem, i ho sabíem de fa temps. No és cap sorpresa. El que sí que potser és una sorpresa per alguns és reconèixer que d'odi n'hi ha hagut, n'hi ha i previsiblement n'hi haurà i més si ens en sortim finalment, cosa dubtosa donada l'actual correlació de forces pretesament sobiranista. És el que tenim i ens mereixem, són els que hem votat.

De totes maneres nosaltres creiem que l'odi és una emoció no necessàriament negativa. És sa odiar el feixisme, els règims feixistes, els revisionistes de la història, els fills i hereus de feixistes i nazis que a sobre tenen la santíssima barra de pintar el moviment independentista català com a nazi. Per cert, un odi compartit també amb milions d'espanyols antifeixistes, que també n'hi ha. Aquest conflicte, que no procés, no serà ni fàcil ni el resoldrem simplement donant-nos tots la mà en una carretera un cop l'any. Caldrà tenir actitud, fermesa i voluntat per aguantar i per resistir el què vindrà. Des d'aquí o des de fora, des del carrer, l'exili o des d'on calgui serà qüestió d'aguantar i resistir i treballar fins el resultat desitjat que no és cap altre que tenir un estat independent propi.

Seccions: 
date: 
dijous, 12 desembre, 2013