País Valencià i PP

Aquest és el model que jo vull aplicar pel Govern d’Espanya”.

Paraules del Sr. Mariano Rajoy, l’any 2008, uns mesos abans de les eleccions generals, en referència al Sr. Francisco Camps (President de la Generalitat Valenciana en el període 2003-2011) per la seva bona gestió econòmica.

A principis del 2009, l’Audiència Nacional va imputar a Francisco Camps com a suposat implicat en la trama de corrupció del conegut cas Gürtel.

Pensem: Camps com a exemple de bona gestió econòmica en opinió de l’actual President del Govern de l’Estat espanyol...

I com que el model del Sr. Camps és el que cal aplicar, el PP al País Valencià s’ho va agafar al peu de la lletra. El resultat és la imputació de més de 100 membres o afins del partit per haver comès suposadament tot un reguitzell de delictes: prevaricació, tràfic d’influències, estafa, blanqueig de capitals, suborn, malversació, etc.

La llista d’imputats és digne de menció: un president de la Generalitat, un vicepresident de la Generalitat, quatre consellers, una presidenta de les Corts, set parlamentaris autonòmics, dos membres de la Diputació de Castelló, un de la de València, cinc de la d’Alacant, un diputat de l’estat, deu alcaldes, cinc regidors, quatre càrrecs del partit, vint-i-un càrrecs d’empreses públiques i vint-i-nou alts càrrecs imputats. I, a més, un vicepresident de la Generalitat, un conseller, una parlamentari autonòmic, un president de la diputació de Castelló, dos alcaldes i dos alts càrrecs condemnats. De moment.

Repassem ràpidament els casos més sonats i pels quals hi ha tants imputats: cas Gürtel (trama corrupta d’empreses dirigides per Francisco Correa que obtenia de la Generalitat contractacions irregulars. S’estima que en aquesta trama s’han robat 120 milions d’euros i blanquejat 48 milions més), cas Cooperació (malversació de fons del Govern valencià destinats a projectes de cooperació internacional. Uns sis milions d’euros), cas Fabra (Carlos Fabra se l’acusa de tràfic d’influències, suborn i delictes fiscals. S’investiga el frau d’un milió i mig d’euros), cas dels vestits (quatre imputats acusats de delicte de suborn per haver acceptat uns 40.000 euros en regals), cas Brugal (suposat cas de suborn per part d’empresaris alacantins dels sectors de la recollida d’escombraries i d’urbanisme a polítics del PP. Es calcula que la trama ha mogut uns 120 milions d’euros), cas Emarsa (s’investiguen delictes contra l’Hisenda Pública, delicte comptable i falsetat documental. L’empresa pública Emarsa sembla que ha gastat grans quantitats de diners en serveis que no s’han arribat a realitzar, havent-se pogut saquejar 40 milions d’euros), cas Nóos (trama en la que s’haurien comès els delictes de malversació de cabals públics i d’adjudicacions irregulars. En aquest cas hi apareix involucrada l’alcadessa de València, Rita Barberà).

El PP durant anys ha malbaratat recursos públics en obres i projectes faraònics (per exemple, la Ciutat de les Arts i de les Ciències, la Ciutat de la Llum, Terra Mítica o l’aeroport de Castelló) i també en l’organització de competicions esportives i actes diversos (Copa Amèrica, Fòrmula 1 o la visita del Papa de l’any 2006). I com a resultat de tant bon governament, el País Valencià s’afronta a un deute financer i a uns pagaments pendents de més de 62.000 milions d’euros.

El Sr. Javier Arenas va dir en el seu moment: “Governar no és gastar menys, sinó gastar millor. Governar és imitar a Camps”. Doncs bé, el deute del govern valencià quan el Sr. Camps va assumir la presidència era de 7.865 milions d’euros. Quan la va deixar, l’any 2011, era de 20.547 milions d’euros.

Segons el PP aquest és el model a seguir.

 

Seccions: 
date: 
divendres, 6 desembre, 2013