Un cos anomenat Joan Sales

Quantes persones, un dia bots inflats de vanitat,

ja no són més que uns lamentables ploramiques;

quantes altres que passaven desapercebudes, i continuen passant-hi,

han resultat fortes com columnes enmig del terratrèmol.

29 de novembre de 1936

Fragment d'una de les moltes cartes de Joan Sales a Mercè Figueres

Va haver-hi un cos anomenat Joan Sales, escriptor perfeccionista, editor polèmic i infatigable, soldat contra Franco. Segons les creences religioses d’aquell senyor, la seva ànima ara deu ser al cel o a l'infern.

Però a banda del cos i de l'ànima els humans ens entestem de vegades a fabricar fantasmes. Fantasmes que es sobreposen als cossos (reals) i que són imatges construïdes segons els interessos dels qui les construeixen. És el cas del senyor Joan Sales, que deu estar astorat per la reconstrucció de la seva figura, 30 anys després de la seva mort. Llavors, mig oblidat i mig apartat del famós (i cruel) món oficial de la cultura catalana. Ara, esdevingut exemple de patriotes i tothom a corre-cuita volent aprofitar-se de la seva peripècia vital i obra literària.

Perquè, parlant de fantasmes, és tot un fenomen paranormal que l'any passat aprofitant el centenari del seu naixement, Òmnium Girona realitzés, amb la millor intenció possible, un seguit de conferències sobre el personatge a la casa de Cultura de la ciutat. A la primera jornada, a començaments de 2012 hi va assistir una vintena llarga de persones. Aquest gener, a l'última jornada, eren centenars els assistents que omplien dues sales. Pel camí, Unió Democràtica de Catalunya -sí, precisament Unió- fent una lectura de la seva obra cabdal "Incerta Glòria" durant la Diada de Sant Jordi, aprofitant-se del fet que el senyor Sales va ser afiliat a aquest partit. Creiem que no cal preguntar-se què n'opinaria dels seus actuals dirigents...

És el fenomen què en Jordi Martí Font va anomenar la “construcció interessada de referents”. Va passar una cosa semblant amb el senyor Josep Pla. No hi ha cap dubte que Pla va ser un escriptor gran i prolífic, però no va ser glorificat per la seva qualitat literària sinó com a “personatge” quan triomfaven els valors de la subvenció, el "diàleg" i la submissió. Ara que,  pel que sembla, triomfen altres valors (en principi) l'exemple de dignitat del senyor Joan Sales ha esdevingut model a seguir i referent. I així, se succeeixen les reedicions de les seves obres, sorgeix un projecte de pel·lícula de la seva obra cabdal, s'escriuen biografies, es realitzen documentals, etcètera.

En aquesta Catalunya que ha glorificat figures de la "talla" de Francesc Cambó o Josep Pla, que ara s'enalteixi la figura de Joan Sales ens sembla un gran pas endavant. Trobem, això sí, que la imatge que es dóna d'en Joan Sales és distorsionada, o com a mínim, incompleta. Sales figura entre aquells referents que no cal dir, no són monopolitzables per una única organització. No és patrimoni doncs, únicament d'Unió Democràtica, i ens atrevim a dir que encara menys de l'actual UDC del senyor Duran i Lleida. De la mateixa manera, la figura de Joan Peiró no es monopolitzable únicament per les anarcosindicals CGT-CNT, perquè més aviat és patrimoni de tot el moviment obrer, català i internacional. No deixa de ser curiós que un Sales que als seus escrits es mostrava en certa manera partidari del cooperativisme hagi esdevingut referent d'aquesta mena de "neocons digitals independentistes" que poblen la xarxa catalana. Tampoc ens el voldrem apropiar nosaltres. Sales és Sales, patrimoni dels seus i de Catalunya.

El cos d’en Sales, incòmode per a tothom, més Soleràs que mai, descansa tranquil a la seva roca de Siurana. Sospitem que deu mirar-se tots aquests moviments amb un mig somriure, potser pensa que mentre tot això arribi a bon port, encara haurà valgut la pena que als mateixos que el van condemnar a l'oblit quan no els resultava rendible, ara els sembli del tot utilitzable i li facin totes aquestes festes. Eppur si muove, potser pensa...

Seccions: 
date: 
dimecres, 26 juny, 2013