Recull de premsa: Si li pesa o si li plau, ho farem

Article de Pere Cardús, publicat el passat 25 de setembre a Vilaweb. Article realista pel que fa a consequències i fets pràctics que poden succeir, segons el procès es faci de manera més o menys pactada amb l'estat o no. Enlloc dels habituals "brindis al sol" i especulacions, s'hi especifiquen escenaris concrets i realistes.

Si li pesa o si li plau, ho farem

Seccions: 

El nom del federalisme en va

Potser sí que al principat de Catalunya hi ha persones que no volen ni la indepen-dència ni l'actual subordinació absoluta a l'Estat espanyol, aquest invent que té per nom “l'estat de les autonomies”. Ell(e)s són federalistes. Val, d'acord. I quantes persones són? Una part del PSC i una part d'ICV-EUiA? D'acord. Algunes persones no adscrites a cap grup polític? També.

Arribats a aquest punt: es busquen espanyol(e)s que es vulguin federar amb els i les federalistes catalans... Hem sentit alguna declaració pública a favor? No? Ningú? I si busquem sota les pedres? Tampoc. D'acord doncs, via morta.

Seccions: 

Recull de premsa: L’Estat ha deixat d’invertir 4.000 milions d’euros a Catalunya en set anys per l’incompliment de l’Estatut

Aquests dies ha estat notícia que els pressupostos del regne d'Espanya de 2014 preveuen una caiguda de la inversió a Catalunya d'un 25,5%. Però com podem veure en aquest enllaç de la Cambra de Comerç de Barcelona que us proposem (en pdf), aquest no és ni de lluny l'únic greuge econòmic ni tant sols d'acord amb la legislació actual i constitucional. El dèficit permès no s'aplica de manera equitativa segons les administracions, ocasionant la situació de semifallida perenne de la Generalitat, ni tant sols s'han pagat les quantitats pendents per la Disposició Addicional 3a de l'Estatut actualment vigent, incomplint la seva pròpia llei. Cosa que per cert, no els treu gaire la son.

L’Estat ha deixat d’invertir 4.000 milions d’euros a Catalunya en set anys per l’incompliment de l’Estatut

Seccions: 

Recull de premsa: Pels seus fruits els coneixereu

Editorial d'en Vicent Partal del passat dia 1 d'octubre, per a Vilaweb, en la que descriu una sèrie d'actuacions endegades per l'estat en els darrers dies, totes en el mateix sentit, escapçar la discrepància arreu del "territorio nazional". Si no fos perquè no ens ho volem creure, a cada moment que passa tot fa més ferum a l'Alemanya dels anys 30...

Pels seus fruits els coneixereu

Seccions: 

Les engrunes espanyoles

Fa cosa d’un mes que la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, assegurava que calia millorar el finançament a Catalunya així com les relacions amb l’Estat, tot apel·lant a l’oferta de diàleg “lleial i sincera” del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i ja sabem com ha respost el PP espanyol a la proposta. Citem les paraules del ministre d’hisenda, Cristóbal Montoro: “podem tenir la seguretat que el Govern d’Espanya no farà res que obri les diferències entre espanyols, res!”.

Seccions: 

Recull de premsa: Totes les vies legals de l'estat espanyol per a impedir la independència

Article de Pere Cardús publicat a Vilaweb el passat dia 2 d'octubre, molt minuciòs pel que fa als diversos escenaris legals i les possibles consequències de caire punitiu que pot adoptar l'estat enfront la consulta, una hipotètica declaraciú unilateral d'independència (DUI) o convocatòria d'eleccions plebiscitàries.

Seccions: 

Recull de premsa: Un camí de roses?

Introduïm la secció "Recull de premsa" enllaçant amb aquest article d'Hèctor López Bofill, publicat el dia 2 d'octubre al diari El Punt Avui. En aquest article l'autor critica determinades visions optimistes del procés independentista català que minimitzen les respostes polítiques, judicials i fins i tot militars que, en la seva opinió, l'estat practicarà. Faltaria apuntar, pensem, que potser la candidesa de la que parla, és volguda, per tenir l'excusa per retrocedir o per fer una crida a una suposada però força impracticable revolta.

Un camí de roses?

Seccions: 

El discret encant de la burgesia

Alguns textos de l'Esquerra Independentista són fàcilment reconeixibles per l'ús d'una, com si diguéssim, variant dialectal pròpia, en la que, entre altres curiositats,  es fan servir indiscriminadament i amb certa facilitat i alegria expressions com per exemple "burgesia". De vegades s'usa en la seva variant acusatòria, com quan s'acusa algú/na persona o associació de "burgès". Que quedi ben clar que això no ho fa tota l'Esquerra Independentista, en la que trobem sovint veus ponderades.

Aquestes acusacions que han fet persones i grups de Esquerra Independentista sovint s'han adreçat, a vegades implícitament o menys vegades de manera més explicita, contra l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una organització a la que se l'ha acusat de tot, de ser la corretja de transmissió de CDC o pitjor encara, de CiU. De tenir plantejaments interclassistes, de posar per davant la independència per sobre de qualsevol altre criteri i que es resumiria en la frase tan repetida de "primer la independència i després ja ho veurem". I potser és que ho volen contraposar amb el "Ho volem tot" d'alguns, una opció utòpica però legítima.

En tot cas nosaltres, que ens ho mirem des de fora, som dels que pensem, que l'ANC no és en cap cas la corretja de transmissió de ningú, per molt que a molts els encantaria que ho fos. Perquè, només per la capacitat de convocatòria i d'organització que han demostrat fins ara, és normal pensar que dirigir l'ANC des de l'ombra ha de ser el somni daurat de qualsevol partit polític sobiranista i/o independentista. Però l'ANC prohibeix que al seu Secretariat hi figurin càrrecs públic o polítics rellevants, per estatuts (art. 18, punt 7):

Seccions: 

MODELS D’EDUCACIÓ (1)

Mind the Gap

Possiblement una de les divisions més nítides entre el que anomenem polítiques d’esquerres i polítiques de dretes és la que separa a una banda i altra el concepte d’educació. De fet, aquest és possiblement l’únic argument, l’indicador fins i tot, que permet veure’n les diferències. Malauradament els Països catalans, en el seu conjunt, estem governats majoritàriament per les dretes, poc podem doncs contrastar models polítics. En el nostre cas, a més, com sovint es recorda, a l’eix clàssic entre esquerra-dreta cal afegir-ne un altre: el nacional-estatal.

Seccions: 

Ai que ens fan fora d'Europa!!!

Quan no hi ha arguments raonables per convèncer d’una idea, cal recórrer al discurs de la por i/o de la confusió. Aquesta ha estat sovint l’estratègia emprada per Espanya i els sectors espanyolistes de casa nostra.

Davant les grans mobilitzacions principatines, protagonitzades per la població civil –no ho oblidem-, cal enredar la troca i començar a llançar missatges apocalíptics, difosos pels nombrosos mitjans de comunicació adeptes a Espanya, i ara toca esbombar a tort i a dret, que si Catalunya esdevé independent quedarà fora d’Europa. Ai las!

Seccions: 

Pàgines

Subscriure a 26denovembre.cat RSS