País: por, covardia i mandra

Aclariment per al lector malintencionat: aquest text no pretén ser un altre discurs reflexiu des de la superioritat moral, sinó complementar amb una altra perspectiva d’anàlisi per quina raó l’exercici efectiu d’autodeterminació del país no acaba- aparentment- d’avançar.

Encara que alguns, molts si voleu, ja hi estaven treballant des de fa una pila d’anys, sembla prou de comú acord que “tot es precipità” a partir del juliol del 2010 amb la massiva manifestació pel dret de decidir.

Seccions: 

A i B són certes

Breu reflexió sobre la coalició que va governar Catalunya durant 23 anys, que va guanyar les passades eleccions i que ara ens governa.

Les revistes d'estiu són plenes de tests de personalitat més o menys poc científics, i com que ja hi estem posats, per tancar l'etapa on, qui ha pogut, ha fet vacances, us proposem que feu l'últim test, aquest cop de “personalitat nacional”.

La pregunta és: “Convergència treballarà perquè Catalunya esdevingui un estat independent o, de forma discreta, hi acabarà posant pals a les rodes?”

Seccions: 

Les bales de goma i el dret de manifestació

Aquesta reflexió no serà gaire "literària", ens limitarem a dues definicions, un seguit de dades i tres preguntes. La nostra intenció és que, al final de la lectura, us definiu, prengueu partit i trieu.

Definicions (segons el DIEC):

pilota

1 f. [LC] [SP] Cos esfèric que segons la seva grandària, la seva forma i els materials de què està fet, s’utilitza per a jugar a diversos jocs o en la pràctica d’esports com ara el tennis, el tennis de taula, el futbol, etc.

2 1 f. [LC] fer anar algú com una pilota Fer-lo anar d’un lloc a l’altre.

Seccions: 

Les ciutats de Barcelona: 1, mobilitat.

Normalment, en parlar de Barcelona se’n parla en singular: la ciutat de Barcelona. Si ens cenyim a un fet administratiu lligat a l’organització territorial, efectivament Barcelona és una ciutat. Com en tants àmbits, però, una cosa és la dada oficial i una de ben diferent és la realitat. Barcelona com qualssevol agrupacions humanes té molts elements que la converteixen en un objecte complex. Crec, doncs, oportú, i molt més correcte, parlar de les ciutats de Barcelona.

Seccions: 

Un cos anomenat Joan Sales

Quantes persones, un dia bots inflats de vanitat,

ja no són més que uns lamentables ploramiques;

quantes altres que passaven desapercebudes, i continuen passant-hi,

han resultat fortes com columnes enmig del terratrèmol.

29 de novembre de 1936

Fragment d'una de les moltes cartes de Joan Sales a Mercè Figueres

Va haver-hi un cos anomenat Joan Sales, escriptor perfeccionista, editor polèmic i infatigable, soldat contra Franco. Segons les creences religioses d’aquell senyor, la seva ànima ara deu ser al cel o a l'infern.

Però a banda del cos i de l'ànima els humans ens entestem de vegades a fabricar fantasmes. Fantasmes que es sobreposen als cossos (reals) i que són imatges construïdes segons els interessos dels qui les construeixen. És el cas del senyor Joan Sales, que deu estar astorat per la reconstrucció de la seva figura, 30 anys després de la seva mort. Llavors, mig oblidat i mig apartat del famós (i cruel) món oficial de la cultura catalana. Ara, esdevingut exemple de patriotes i tothom a corre-cuita volent aprofitar-se de la seva peripècia vital i obra literària.

Seccions: 

La “solució de tot” no és als moviments socials

Si és en alguna banda, és entre molts grups i moltes persones i no només en un lloc concret.
Fa anys que ho estem sentint, però en els últims mesos i setmanes d'una manera més insistent: apareixen veus, més o menys conegudes i més o menys prestigioses dins del propi àmbit  que defensen que la solució política-social- [1]. Sembla que realment es creuen el què diuen. Pensem que s'ho creuen, alguns per desconeixement, d'altres perquè han pres la determinació mental de voler simplificar problemes complexos i, un últim i reduït grup, per ingenuïtat político-social.

Seccions: 

I amb el País Basc, què fem?

Aquesta reflexió vol ser superficial. Per a no ser-ho hauria d’aprofundir mitjançant un estudi econòmic, des dels anys 80 ençà, sobre el comportament de les elits del País Basc. La intenció, aquí, només és cridar l’atenció sobre un fet que ha descol·locat el món independentista (d’esquerres) la darrera setmana i apuntar-ne alguna explicació.

Seccions: 

Pàgines

Subscriure a 26denovembre.cat RSS