Nota de servei
Cal disculpar-se per tant de temps sense tocar ni les classes, ni les receptes ni res de res. Han estat uns mesos molt atrafegats, realment la situació econòmica i laboral en general i particularment la meva no ha estat la millor per dir-ho suaument. Però no estem aquí per parlar d’això 
. En tot cas avisar-vos que durant els propers mesos hi ha la intenció d’ordenar les diferents classes, sessions i apunts, etc. que n’hi ha per aquí. Igual cedeixo la gestió del domini i del web (i els apunts) a companys que volen muntar cursos de SIG via Moodle (pel què m’han explicat seran econòmics, no patiu . En tot cas s’informarà oportunament via aquest mateix web.
Sessió d’introducció als SIGs lliures.
Bon dia! Aquest és un guió una mica esbojarrat, “apunts de batalla”, com li dic jo, de la sessió. Anirem una mica per feina. No us espanteu si veieu que els apunts són un pel extensos, tampoc els segueixo ni els llegeixo a classe, simplement vosaltres teniu aquí aquesta informació, i amb temps i ganes, quan ho necessiteu o quan vulgueu, us la llegiu.
1 - Concepte de programari lliure.
- L’any 1969 es va crear un sistema operatiu anomenat UNIX amb una sèrie de característiques molt determinades que el van fer molt avançat per la seva època. El sistema operatiu lliure més conegut, el sistema conegut com a Linux, o millor dit GNU/Linux (que és com l’anomenarem a partir d’ara) deriva dels sistemes Unix. Mirem un petit exemple. I comprovem que la línea de comandes és molt semblant, que la terminal és molt semblant i que l’arbre de directoris (com comprovarem meś endavant) és molt semblant al de Unix.
- Una sèrie de persones, com en Richard Stallman van percebre com un problema el fet que el sistema UNIX fos tancat, per tant, que el seu codi no es podés ni examinar ni millorar ni copiar (examinarem més endavant aquestes qüestions). Aquest “tancament” que va ser més aviat tot un procés progressiu que es va anar donant al llarg dels anys, va fer que el sr. Stallman iniciés un projecte anomenat GNU l’any 1983 (qui tingui molt interès es pot llegir el manifest GNU alliberat l’any 1985), amb l’objectiu de crear un sistema que fos completament lliure. Per tal de gestionar tot això, es va crear la Fundació per al Programari Lliure (Free Software Foundation). El sr. Stallman va començar el procés per crear aquest sistema operatiu que fos completament lliure però enlloc de començar pel nucli del sistema va començar per les aplicacions més importants del sistema, com el compilador del llenguatge de programació GCC, o un editor que al seu moment va ser revolucionari: Emacs. De fet GNU continua tirant endavant el desenvolupament d’un nucli propi: GNU/Hurd, un projecte revolucionari (arquitectura de microkernel) …que malauradament fa molts i molts anys que s’està desenvolupant i encara no ha arribat a una versió completament estable.
- Pel camí, mentre el sr. Stallman anava barallant-se amb el tema de crear un sistema GNU, un estudiant d’informàtica finlandés: Linus Torvalds, després d’estar durant 5 anys jugant i familiaritzant-se amb la programació en llenguatge C i últimament amb un Unix (Minix), va crear i alliberar l’any 1991 un petit nucli de sistema que era capaç d’executar alguns programes GNU, com el compilador GCC (necesari per crear més programari) i l’interpret de línia de comandes conegut com a BASH shell. (Qui tingui més interés en conéixer filosofia extrema sobre línia de comandes, li recomano molt aquest enllaç 
- El gran salt del kernel Linux va ser quan va començar a fer servir la llicència pública general, coneguda popularment com a GPL, implementada per la GNU del sr. Stallman. Això va ser l’any 1992. De sobte tothom podia com aquell qui diu “ficar-hi les mans”, modificar, distribuir, etc.
- I així va ser com de manera potser una mica inopinada la gent va començar a empaquetar programari junt amb el kernel i les aplicacions GNU/Linux i les van començar a distribuir lliurement. D’aquí el concepte de distribució de GNU/Linux. Entre les primeres van figurar: SLS, Yggdrasil, Slackware… Al ser programari lliure es van multiplicar, moltes distribucions estaven basades en algunes altres amb alguna millora o característica innovadora.
- D’entre aquestes distribucions nosaltres sobretot destacarem tres, tot i que en podríem destacar moltes altres per moltíssimes raons:
* Debian. La distribució Debian neix l’any 1993, amb l’objectiu de crear una distribució que separi clarament el programari lliure del no lliure i que estigui gestionada i administrada mitjançant el treball voluntari dels seus membres. Aquests objectius estaran recollits a l’anomenat Debian Manifesto. Entre les característiques més importants de Debian figurarien: un sistema d’empaquetament del programari que gestiona considerablement bé les dependències del programari, un fort èmfasi en l’estabilitat del sistema, més que en tenir el programari a la última. Aquesta característica la fa un sistema ideal per a muntar servidors (tot i que hi ha també moltes distribucions molt recomanables en aquest sentit com seria la mateixa Red Hat)
* Ubuntu. Ubuntu GNU/Linux és una distribució enfocada a l’usuari final d’escriptori, més que a servidors (tot i que també). Els seus escriptoris (a la versió Ubuntu es tractaria de l’escriptori Gnome) estan molt cuidats i actualitzats, a l’igual que els nuclis que fa servir, tot i que aquesta facilitat relativa d’instal·lació i configuracio si la comparessim amb d’altres distribucions té el problema que inclou programari no lliure en forma de drivers pel nucli. Està basada en Debian i té el mateix sistema de paquets per empaquetar, instal·lar i desinstal·lar programari. Tot i que és un sistema lliure, està patrocinat per l’empresa Canonical.
* Linkat. La Linkat és una distribució potenciada des del departament d’educació de la Generalitat catalana, tot i que tenen la intenció d’estendre el seu ús no únicament a l’àmbit educatiu sinó a tota l’administració autonòmica catalana. Basada en les distribucions Suse, Novell i OpenSuse. Per tant, el sistema de paquets és diferent del de Debian i Ubuntu. En realitat les diferències més importants que tindrà amb les distribucions Debian i Ubuntu serà principalment el sistema de paquets, i, per si de cas, l’estudiarem quan toqui. Les primeres impressions dels usuaris d’aquesta distribució són pel que es veu van ser més aviat positives (més enllà d’algun debat canònic sobre les llicències).
Evidentment tot aquest desenvolupament que ha tingut el programari lliure es deu entre d’altres raons a l’ús de llicències lliures. Veurem a la segona part de la classe les més importants i les seves característiques:
* La primera qüestió quan es parla de programari lliure són les famoses quatre llibertats del programari lliure (com estem entre informàtics evidentment numerat 0,1,2 i 3).
* La primera llicència del pack serà evidentment la GPL, ja mencionada, publicada i mantinguda per la Free Software Foundation. Aquesta llicència va per la versió 3, tot i que encara es fa servir molt la versió 2 (per exemple al kernel, el sr. Torvalds no en vol sentir a parlar de fer servir la versió 3 al kernel Linux).
* Un altre tipus de llicència molt estés serien les llicències de tipus BSD. Es distingiria de les llicències GPL perquè simplement no restringeixen tant la distribució de programari (un podria arribar a apropiar-se del programari sota aquesta llicència).
* Una altra mena de llicències serien les Creative Commons. Aquestes llicències no estarien dirigides només a àmbits informàtics sinó més aviat cap a àmbits acadèmics, culturals i musicals. Permeten una àmplia varietat d’usos i llibertats dels productes que estan llicenciats sota les seves llicències, de més restrictiu i de menys. Teniu més informació aquí.
* En aquest punt hauria d’haver quedat prou clara la història del Linux i una mica l’evolució del programari lliure que ens va portar fins a ell -la història del programari lliure és molt més àmplia que la història d’un kernel i un sistema operatiu associat, però nosaltres arribarem fins aquí, qui en vulgui saber més pot llegir l’excel·lent llibre Codi Rebel-. s’ha de mencionar a un altre personatge en aquesta història: Eric S. Raymond. Programador per exemple del programa fetchmail, escriptor, pensador, assagista, va teoritzar el model de desenvolupament del programari lliure basat en la cultura de la col·laboració a l’assaig “La catedral y el bazar“.
2.- Programari llliure SIG
Hores d’ara Quantum GIS, gvSIG, o MiraMon (que no és lliure però sí gratuït amb certes condicions, si no han variat últimament) ens ofereixen solucions lliures o a un cost modest en comparació amb les solucions propietàries, amb un grau d’”amigabilitat” potser encara no de la mateixa mesura respecte a les solucions propietàries però cada cop apropant-se més i potser no amb totes les potencialitats dels SIG propietaris però sí amb la majoria de les que pot necessitar una administració local o una empresa.
- Algunes solucions lliures:- GvSIG (pàgina web) (entrada a la wikipèdia) (associació gvSIG)Es fa servir a l’administració de la comunitat valenciana (i a aquestes alçades a unes quantes més) i és un programari amigable i el què és molt important, es menja d’entrada la major part dels formats propietaris sense necessitat d’importacions ni històries. Està realitzat en el llenguatge de programació Java, cosa que li permet d’estar disponible per la major part de sistemes operatius windows i gnu/linux, … cosa que ens pot anar bé si estem treballant en un lloc de l’administració que al final hagi de migrar cap a sistemes operatius lliures.-Hi ha una immensa comunitat castellano-parlant d’usuaris molt important, llistes de correu de suport, etcètera. Una cosa a la que la gent que venim també del món del programari lliure estem molt acostumats, i que ens soluciona molts problemes a coste 0. El problema és que les empreses i administracions prefereixen més aviat poder trucar a un servei tècnic (que en alguns casos durant un temps va amb el preu de la llicència) que haver-se de menjar el tarro per solucionar el problema.
- Si ens dóna temps, en aquesta sessió mirarem d’instal·lar també gvSIG sense tocar possibles màquines de Java pre-existents i obrirem alguns ràsters i alguns vectors. Res més que això, sense agobiar.
- - QuantumGIS Una alternativa molt interessant, (pàgina web // entrada a la wikipèdia) també disponible tant per sistemes Microsoft Windows com per GNU/Linux (atenció, també per a MacOS). Permet també funcionar com a entorn gràfic amigable de GRASS i integrar-se amb MapServer per tal de publicar mapes. En la meva opinió, que és molt personal, i que puc estar molt i molt equivocat, però això, com deia, en la meva opinió, el SIG lliure que es portarà potser el gat a l’aigua?. Multiplataforma, lliure, no depén de Java, traduït a molts idiomes (encara no al català però ja hi ha un equip de gent disposat a fer-ho, sembla…), modular (molts i molts mòduls en python que la gent es pot descarregar i instal·lar lliurement), i cada cop més i millor integrat amb el GRASS, cosa que ens dona una interfície gràfica brutal amb un SIG molt potent però increïblement poc amigable com GRASS per sota. Dir això em costa molt perquè trobo que els desenvolupadors i la comunitat de gvSIG són molt bona gent i estan fent una feina brutal. Ara, una cosa és clara al món del programari lliure i és que aquest món és molt variable. Pot semblar que aquest programa és el que es porta el gat a l’aigua i al cap de 4 anys és un altre de ben diferent. Ho hem vist al món de les distribucions Linux (Mandrake vs. Ubuntu) o bé amb el món dels escriptoris (Kde vs. Gnome vs. Kde).
- - GRASS. (entrada a la wikipèdia, pàgina del programa, fòrum en castellà, manual en castellà, un altre manual en castellà)
- Aquí comencen les percepcions subjectives: al meu entendre Grass havia estat sempre històricament el horror. Ara hi haurà algú aquí que el farà servir habitualment . Personalment el trobo molt poc amigable, però amb una capacitat infinita. En la meva opinió el programari lliure SIG més potent amb diferència, amb anys i anys d’història i desenvolupament. Però també el més terrible. Només la tonteria inicial d’haver de definir el directori de treball ja resta les ganes de continuar amb ell.
- El què passa és que tot això són percepcions subjectives i molt subjectives, vull dir més enllà de la brometa inicial, en realitat si bé és cert que en aquest cas la corba d’aprenentatge és llarga i elevada, els resultats i els rendiments diuen que són espectaculars. És un SIG molt potent, amb molta història (crec que més de 25 anys), el primer que va ser lliure, i molt, molt, molt enfocat al tema ràster. I per associació, per tant, a qüestions mediambientals. Té centenars de mòduls, ja anirem veient uns quants.
- Un cas particular: MiraMon.
- Què és MiraMon // lector de mapes de MiraMon // beques de programari lliure pel lector de mapes de Miramon // SatCat // Algunes bases disponibles en format MM.
- MiraMon és un programa que no està desenvolupat sota llicència lliure (de fet jo crec que quan van començar a desenvolupar-lo aquestes coses encara no tenien gaire predicamenta en aquest país). Es un programari desenvolupat en un centre d’investigació, el CREAF, i amb una relació especial amb l’administració de la Generalitat, en el sentit de que DURSI, Medi Ambient, bombers, etc han fet servir i fan servir MiraMon. Molta de la cartografia que ha estat produïda directament per la Generalitat o indirectament via CREAF ha estat desenvolupada amb MiraMon, cosa que fa que el mòdul de digitalització sigui dels més còmodes que m’he trobat (una apreciació molt personal). Té des de les últimes versions, moltes de les potencialitats per a anàlisi SIG i Teledetecció que trobem a programari propietari com la suite ESRI o Idrisi. El seu preu és molt econòmic i atenció, gratuït, per a estudiants i administracions de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma catalana. Això entre les virtuts.Perquè entre els inconvenients, que n’hi ha, està principalment el fet de treballar sobretot amb formats propis, tot i importar bastant fàcilment els formats més estesos, en un món gairebé dominat pel Shapefile. S’ha de dir que això ho estan millorant, i ara ja es treballa molt bé sobre formats shape.
3.- Instal·lació de QuantumGIS
En windows és simplement descarregar la última versió del seu web i simplement anar seguint els pasos, com a qualsevol altre programa, fem-ho, però no cal que ens ho descarreguem (són 78 megas, porta el GRASS incorporat) sinó que simplement l’anirem a buscar al servidor.
L’anirem fent pas a pas.
. obrir la capa generada i l’ortofoto amb QuantumGIS.
. Generar amb aquestes corbes de nivell un model digital del terreny,
via QuantumGIS.
. Carregar aquestes capes des de Quantum a GRASS.
. Amb el model digital del terreny i l’ortofoto i un polígon generat
prèviament, mirar de fer servir les eines 3D de GRASS (mòdul nviz).
- precs i preguntes.
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica i computeritzada. Edició octubre de 2010. Sessió XXIX
Última sessió, a mi aquestes coses sempre em posen més avait trist 
Doncs aquesta sessió té dues parts:
a) finalitzar el projecte aquells que no l’hagin acabat.
b) presentació dels projectes. Amb quin ordre? començaran aquells que l’hagin acabat i que no poden venir dilluns. (Dilluns el presentarien doncs aquells que no l’hagin pogut acabar avui).
Només dir-vos que per part meva ha estat un gran plaer i que espero que ens continuem retrobant a les diferents eines que us he muntat, perquè l’aprenentatge és un procés continu i sense final.
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica i computeritzada. Edició octubre de 2010. Sessió XXVIII.
Bé, penúltima sessió La sessió d’avui tindrà diverses parts.
a) Part teòrica
b) Part projecte (Read on …)
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica i computeritzada. Edició octubre de 2010. Sessió XXVII
Bé, per petició popular vau demanar més temps per fer el projecte i menys temps de teoria, i així farem. Tot i així, presento, tot i que potser no de la manera exhaustiva amb que m’agradaria presentar-les, una sèrie de coses.
La sessió d’avui vull presentar algunes eines molt bàsiques de gvSIG per operar amb ràsters i vectors. Això es farà via les GdalTools i les fTools, implementades dintre de QuantumGIS. En principi la classe d’avui seria una classe amb diverses parts (les menciono com a guió, però per aquesta classe no en tinc gaires apunts).
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica i computeritzada. Edició octubre de 2010. Sessió XXVI
Sí, sí, no m’he descomptat, he posat la sessió 26. Perquè la sessió XXV, que va ser aquests divendres passats, varem fer projecte, tal i com vam fer a la XXIV.
Però vull anar adelantant faena
A la sessió d’avui què hi haurà? la idea és fer una classificació no supervisada amb GRASS, i si de cas, si hi han voluntaris, una altra de supervisada. [Aniré seguint d'una manera lliure i desenfrenada el guió del llibre "Open SourceGIS. A GRASS GIS Approach" de Markus Neteler i Helena Mitasova editat per Springer. ]
En parlaré també, un breu apunt introductori, sobre com fer classificacions amb MiraMon. No ho explicaré.
En principi, hauríem de fer projecte un cop acabat això. Prefereixo que l’acabem avui, a poder ser
Per cert: dues notícies interessants
a) Google presenta Google Earth Engine. Amb multitud de dades …incloses imatges Landsat. Amb la qual cosa això de les classificacions… ja veurem quant de temps dura.
b) Article a El Periódico d’ahir: un pel confús i al meu entendre confonent moltes qüestions. Però vaja: “La tecnologia revoluciona la cartografia oficial de Catalunya”
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica i computeritzada. Edició octubre de 2010. Sessió XXIV.
Bé, la sessió d’avui serà complicaaaada. Per començar no em trobo gaire bé, o sigui que us demano santa paciència. En principi la idea que tinc jo avui és enlloc de fer lo de la Teledetecció, que ho deixem pendent per aquest i el proper divendres, no me n’oblido pas, és començar amb el projecte. Aniré un per un repassant i buscant dades que ens puguin servir pels nostres projectes particulars. No oblideu les recomanacions de temps i de què vull i què no en vull.
O sigui que fins d’aquí una estona
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica i computeritzada. Edició d’octubre de 2010. Sessió XXIII (ara sí)
En principi avui treballarem amb algunes dificultats, més enllà del precari estat de salut del profe (per cert, hi ha classe, i tant el passat dijous que el vam canviar pel 2/10-12 com la sessió d’ahir, que jo us proposo el 17 per fer-la, es recuperaran. Si hi ha algú que no pot venir qualsevol d’aquests dies, jo estic també disponible els dies 20 i 21. Per mi no serà.
atenció atenció, avui dilluns 29 no n’hi ha classe.
No n’hi ha classe per indisposició. No té res a veure ni amb a) les eleccions ni tampoc b) el Barça Madrid. Espero demà poder estar menys com una sopa i retenint més els aliments
Ja m’explicareu el futbol els/les futboleros/es
Curs de Sistemes d’Informació Geogràfica. Edició d’octubre de 2010. Sessió XXII.
Aquesta sessió mirarem de que tingui exactament 6 parts.
1.- Perfils en MiraMon.
2.- Camps visuals en MiraMon.
[3.- Bases de dades a Excel (o el seu equivalent d'OpenOffice.org)] Aquesta me la deixo pendent, ja sé que se’ns acaba el temps, però prefereixo fer-la bé i no tinc ni instal·lat l’Office de Microsoft què és amb el que treballeu la major part de vosaltres…]
4.- Gestor d’impressió en MiraMon.
5.- Mini-introducció a la teledetecció.
6.- Mini-intro a la teledetecció en MiraMon.
Fins on arribem.
Pàgina següent »